Venim de lluny

Venim de lluny

 

I hem portat paraules llunyanes a la Setmana de la UNESCO “Iguals, però diferents” d’ASPACE-Poblenou. Alumnes nascuts arreu o nascuts aquí de famílies d’altres procedències han volgut explicar quants idiomes parlen,  quina edat tenien quan van arribar a Catalunya, quines cançons saben del seu país, o quina tradició, clima o festa porta cadascú a la seva maleta. A ASPACE hem deixat una paraula, la paraula “casa”, en molts idiomes: Àrab, Armeni, Búlgar, Urdú, Anglès, Alemany, Euskera, Escocès, Francès, Italià, Rus, Xinés…

 

Casa

 

Encara no ens havíem adonat que tenim tantes cases al nostre institut. Reunir tants alumnes de tantes procedències ens ha fet pensar en això de les llengües, les cases, els viatges, les maletes, les rodes… I hem trobat l’arbre de les llengües!

 

Arbre de les llengües

Font: http://www.sssscomic.com/comic.php?page=196

 

Ara sabem que hi ha llengües que tenen més de 50 paraules per parlar de la neu. L’antropòleg i etnòleg estatunidenc d’origen jueu alemany Franz Boas va estudiar la llengua dels inuit el 1886 i va descobrir que no és el mateix la neu que cau suaument (aqilokoq) que la neu que és bona per conduir el trineu (piegnartoq). Els inuit tenen més de 50 paraules per anomenar la neu. La llengua Yupik, de Sibèria, també distingeix 40 tipus de neu. I el dialecte inuit Nunavik, de Canadà, té almenys 53 paraules per la neu, entre elles la neu humida que es pot utilitzar per fer lliscar un trineu (matsaaruti) o la pols cristal·lina de neu que s’assembla a la sal (pukak).

 

 

En el dialecte Inupiak de Gal·les, Alaska, Igor Krupnik va documentar uns 70 termes per a gel: “Utuqaq”, el gel perenne, que dura any rere any. “Siguliaksraq”, la capa de cristalls que es forma quan el mar comença a gelar-se;  i “auniq”, el gel que s’omple de forats com el formatge suís.

Segons Ole Henrik Magga, el poble sami, que habita la punta nord d’Escandinàvia i Rússia, utilitza prop de 180 paraules relacionades amb la neu i el gel. 

Els Sami tenen fins a 1.000 paraules per als rens. Amb aquestes paraules poden diferenciar coses com ara l’aptitud dels rens (leami, un ren femella, gras i curt), la personalitat dels rens (njirru és una femella difícil de manejar) o la forma de les seves banyes (snarri és un ren amb les banyes curtes i ramificada). Fins i tot hi ha una paraula per descriure un toro amb un gran testicle únic: busat.

 

És una qüestió de supervivència saber si el gel es pot trepitjar o no, una qüestió de vida o mort. Matthew Sturm, un geofísic del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit a Alaska, ho explica així:

 

“Totes les llengües troben la manera de dir el que han de dir”.

 

Ens ha agradat molt participar en la vostra setmana de la UNESCO, cantar amb vosaltres “Tanti auguri a te” i portar-vos una mostra dels idiomes de casa nostra. Tornarem a cantar plegats!

 

 

Font: http://www.washingtonpost.com/national/health-science/there-really-are-50-eskimo-words-for-snow/2013/01/14/e0e3f4e0-59a0-11e2-beee-6e38f5215402_story.html

 

Share this post