Semblances III

 

Hi ha alguna obra al món semblant a les que hem pintat nosaltres? Entre tots i totes hem fet algunes troballes, tal com va fer l’equip de tardor a l’inici, Semblances, i al final del projecte, Semblances II.

Ara, alguns de nosaltres hem trobat que les nostres pintures s’assemblen a alguna obra de la col·lecció Vila Casas, al Museu Can Framis. Uns altres hem après a trobar semblances arreu del món. Hem fet servir la cerca semàntica i la cerca per imatges semblants. El resultat ens ha sorprès. Aquí mostrem alguns exemples.

L’Eva V. va pintar el seu quadre Colors

 

 

I va trobar al Hirshhorn Museum and Sculpture Garden l’obra Where,  de Morris Louis, 1960.

 

 

També va pintar Llac:

 

 

I va trobar Blue Ship Stormy, de Pascal Cucaro:

 

 

I a Can Framis vam trobar Oceanus, d’Albert Gonzalo, 1986:

 

 

I també l’obra El mar en la memòria, de Josep Niebla:

 

 

I amb purpurina sobre paper l’Eva V. va fer Oposats:

 

 

I al mateix museu Can Framis va descobrir l’obra d’Albert Ràfols Casamada:

 

 

En Pol va imaginar l’art contemporani amb aquest Blanc sobre negre:

 

 

I en la primera visita a Can Framis va descobrir L’home aspirat, d’Agustí Puig, 2008:

 

 

Sense ordre, Pol P., 2014

 

 

En Pol ha trobat una certa semblança amb els cromatismes de Maculatura, de Joan Josep Tharrats:

 

 

Senyor acolorit, d’Àlex G.

 

També ha trobat un “germà” en aquest Sense títol, de Joan Ponç:

 

 

Anna M. pinta aquest quadre com a resposta al que és per a ella l’art contemporani:

 

 

I troba semblances sorprenents amb aquesta obra d’Alexander Nam, Dancing Men:

 

 

Lo bueno y lo malo, d’Anna P.

 

 

Anna troba aquesta semblança a Can Framis, l’obra d’Assumpció Mateu, Frontalitat endins.

 

 

Aquest quadre de Lucas B. , La vida creada a partir d’un somni, s’assembla també una mica al d’Eva V., Oposats.

 

 

Per això Lucas ha trobat la mateixa semblança que Eva a Can Framis, l’obra d’Albert Ràfols Casamada:

 

 

I Mar R. pinta així el que és per a ella l’art contemporani:

 

 

I a Can Framis descobreix el quadre anomenat El codi secret de la creació, de Francesc Ruestes:

 

 

Vinicius O. pinta El día y la noche com a portada del seu quadern d’art contemporani:

 

 

I en la primera visita a Can Framis identifica alguna semblança en aquest Beckford, de Perejaume:

 

 

 

 

No totes les obres fetes a l’aula han trobat ‘miralls’, o potser hauríem d’haver insistit més en la cerca, però moltes de les que hem trobat són sorprenents. Bona feina, equip!