Mostra de les nostres primeres produccions

En Zikaria va entrar al Museu i va seure davant d’aquest quadre, Tríptico Rojo Rothko, d’Alfonso Alzamora.

Tríptico Rojo Rothko, Alfonso Alzamora.
Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

I va dedicar una bona estona a pensar, fins que va escoltar algú que parlava…

I aquest és el microrrelat que ha escrit.

Irene va triar aquest altre, un quadre d’Alfons Borrell amb un títol estrany,  4-IV-2011, 2011.

4-IV-2011, Alfons Borrell, 2011
Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

I també va seure una bona estona al davant.

I aquest és el seu relat, introspecció, silenci i veus interiors.

Sergio va fer aquesta troballa, La sombrilla, de Lluís Claramunt.

La sombrilla, Lluís Claramunt, 1986
Museu Can Framis. Fundació Vila Casas. Barcelona

I aquí el teniu, amb el seu quadern d’artista, mentre dissenyava el seu paisatge sonor.

I el resultat!

Andrea va trobar enigmàtic el quadre Serie bibliotecas, Gregori Iglesias, 2006

Serie Bibliotecas, Gregorio Iglesias, 2006
Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

Va haver d’esperar una mica…

I després de força estona va començar a sentir-lo, i ens ho explica amb aquest paisatge sonor.

L’Erick es va aturar davant de l’obra Desequilibri Harmònic, Santi Moix, 1998.

Desequilibri Harmònic, Santi Moix, 1998
Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

Ben concentrat…

I això és el que va veure.

En Pol ha insistit, ha mirat, ha pensat i ha traspassat l’obra Fil d’aigua (l’estany), Mario Pasqualotto, 2002. Una obra per perdre’s.

Fil d’aigua (l’estany), Mario Pasqualotto, 2002
Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

I ha trobat la manera de mirar amb uns altres ulls.

Sergio va triar el quadre Zigurat de misteris, Julio Vaquero, 1998-99.

Zigurat de misteris, Julio Vaquero, 1998-99
Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

I s’ha deixat endur pel misteri.

I això és el que ha descobert.

El quadre Niño jugando con una cuerda, de Miquel Macaya, és la primera obra que ha triat la Gemma.

Niño jugando con una cuerda, Miquel Macaya, 1999.  Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

Gemma ha volgut donar veu a aquest nen que s’entreté tot sol amb aquesta corda, i ha posat aquest títol a la seva obra: Imagina.

En Pol ha volgut enfrontar-se a l’enigma de l’obra Sense títol, Isidre Manils, 2006.

Sense títol, Isidre Manils, 2006, Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

És un oli sobre tela, però recorda molt el llenguatge fotogràfic i cinematogràfic.

En Pol ha trobat la solució a l’enigma en aquesta polifonia.

Irene s’atura a Després de la pluja, Jordi Torres Riba.

Després de la pluja, Jordi Torres Riba, 2006. Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

La seva percepció es barreja amb la seva pròpia experiència de la pluja, dels bassals, del que ha estat i del que ens queda.

I ens ho explica així.

En aquest cas, Irene es fixa especialment en el que podria semblar un fragment d’una gran obra. Per a ella, però, té entitat pròpia, i per això ha triat aquest petit fragment d’entre els altres.

Watch your step, Lluís Lleó, 2005, Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

L’atenció sobre el fragment ha estat intensa.

El resultat, també.

L’home aspirat, Agustí Puig, 2008, és una obra de gran format. Presideix la Nau C de la Planta Baixa del Museu Can Framis, per tant, ens rep en el moment d’iniciar el recorregut per l’exposició permanent.

L’home aspirat, Agustí Puig, 2008, Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

En David va quedar atrapat en la gestualitat de l’obra, les petjades del propi Agustí Puig sobre el quadre i la insistència i la força del traç sobre la matèria. També el va atrapar el títol.

I aquest és el seu La soledat eterna.

Més quadres, més produccions literàries, sonores…