No era fàcil…
No era gens fàcil explicar el nostre projecte a alumnes de 3r d’ESO d’un altre institut. Són alumnes de l’Institut Escola Les Vinyes, un institut ‘germà’ del nostre, amb només tres cursos d’història i que pertany -com nosaltres- a la Xarxa d’instituts innovadors de l’ICE de la UAB. El seu projecte sobre el 22@ i la Barcelona del futur els ha portat al nostre barri, i nosaltres els hem volgut mostrar la nostra àudio guia amb codis QR i tot.
De cop, i sense haver-ho previst, ens vam adonar que, el que per a nosaltres era normal, per a ells no ho era tant, o no per a tots i totes.
Nosaltres entrem sovint al museu, alguns de nosaltres també en diumenge, sols o amb la família, el tenim a tocar de casa. Ells, en canvi, vénen de Castellbisbal, han de ‘baixar a Barcelona’ per poder visitar un museu d’art contemporani.
Nosaltres hem après a seure davant del quadre i deixar que ens parli, de vegades amb paraules, de vegades amb sons.
I algunes vegades també parlem nosaltres als quadres, o els fem preguntes, o els convertim en capses dels nostres records…
Però això no ens va passar el primer dia, ni el segon, que vam anar a Can Framis. Tampoc va ser fàcil per nosaltres aturar la mirada sense esperar res, o afinar la percepció fins al llindar dels indicis. Als nostres diaris vam anotar moltes frases sobre aquest primer dia, frases sinceres que parlaven de saturació, avorriment, poca calma, poca reflexió, actitud nerviosa, presses per acabar, desorientació, no saber què fer, què pensar…
En acabar la visita, la nostra primera ‘feina’ com a guies de museu, ens hem assegut sota els arbres, com la Rimsha davant del quadre de Ramon Herreros Arbor Mundi, i hem descobert, de cop, que tenim una altra mirada, no només sobre els quadres de Can Framis, sinó també sobre nosaltres mateixos, i potser també sobre els altres i sobre el món.
I tot i que no era fàcil, alguns i algunes ens ho van posar molt fàcil, van seguir la visita i els àudios de creació pròpia amb molt d’interès i atenció. Us estem molt agraïts, IE Les Vinyes!
I també hem après… Que els projectes sempre tenen una fase beta. Que la valoració més exigent pot ser la dels nostres iguals. Que el 3G dels nostres smartphones ha funcionat bé, però que el Wi-Fi de Can Framis no estava preparat per seixanta alumnes de cop. Que com és de difícil fer-se escoltar! Que cal entrar als museus a poc a poc i sovint, amb un dia no n’hi ha prou. Que cal educar la mirada per poder veure més, sentir més i entendre més… Gràcies!