Rimsha, l’Arbre màgic i Ramon Herreros
Un pintor que descobreix un poema inspirat en el seu quadre i l’adopta generosament. Això ha fet Ramon Herreros en llegir el poema que li enviava Rimsha, i ho ha explicat a Una emocionante sorpresa.
Rimsha i Yashfa han escoltat les paraules de Ramon Herreros sobre la seva exposició L’arbre màgic, a la llibreria Jaimes, i també l’aproximació que ha fet Jordi Ibáñez sobre l’arbre, la literatura i la pintura.
Jordi Ibáñez va explicar que els arbres, en la tradició clàssica, són un símbol de l’home i una negació de la mort. I com Ramon Herreros pinta arbres i dones, en Jordi Ibáñez es preguntava si els arbres serien els homes que no pinta. El pintor ho nega, explica que per a ell hi ha dos tipus de persones, les que passen volant d’un lloc a l’altre i mai són al mateix lloc, i les que necessiten arrelar en un lloc i s’hi queden per sempre. Ell es reconeix d’aquest segon tipus; l’arbre és ell, amb les seves branques i les seves arrels.
Jordi Ibáñez ens parlà de Carles Riba, del Sonet V de Salvatge Cor que comença amb aquesta frase en llatí, Velut arbores ambulantes, que fa referència al que va respondre el cec de betsaida en el capítol VIII del segon Evangeli, quan li van preguntar si hi veia i va contestar: “Veig els homes, que em semblen arbres que caminen”.
Salvatge Cor
L’arbre ha dit: “Aurores, creixeu,
amb fulgors de dolça mà oberta!
Jo us significo. Arrel més certa
dins la viva nit, vol ni veu
més purs a la lira d’Orfeu,
on l’impuls en nombre es concerta,
amada a la llum més experta
de renéixer al braç que l’atreu,
no, no teniu. En mi s’extrema
la raó que lliga, suprema,
ànima, forma i univers.
Però l’home! Semblança meva
errant amb pas i amor divers,
creix més i es gusta sense treva”. [Carles Riba]
Per al pintor i per nosaltres va ser una tarda de Felices encuentros.
En Ramon Herreros pinta arbres perquè, ens diu, són una metonímia de la creació artística: la creació i la destrucció es troben de manera constant en l’un i l’altra.
Moltes gràcies, Ramon!