TGPE Christina Schultz

El 8 d’octubre els alumnes del TGPE Christina Schultz del institut Quatre Cantons, vam anar a la casa Elizalde. Aquest és un centre cívic en el qual entre d’altres coses s’hi fan exposicions d’art. Nosaltres, vam anar a veure l’espai on l’artista Christina
Schultz inaugurarà les seva exposició “Fer, no fer” el proper 20 d’Octubre. Durant la nostra visita vam poder entrevistar al responsable de la Coordinació d’Arts Escèniques i Música, Albert Bordonada, i la comissària de la Christina, la Clara Garí. A continuació, aquí os podeu informar de com va anar l’entrevista.

-Tens superiors?
Albert:  Tinc dos superiors: el director del Centre Cívic i el gerent de l’empresa per qui treballo.
Clara: No tinc superiors en el sentit convencional, però tots en tenim, perquè estem en una
societat.

-T’agradaria treballar d’una altra cosa?
Albert: No ho canviaria per res, però si puc estar millor prefereixo estar millor
Clara: No m’agradaria treballar d’una altra cosa.

-T’estressa el teu treball?
Albert: En general no, però hi ha moments puntuals en que hi ha molta feina i si que m’estresso.
   -Quant diners pots guanyar?

Albert: al mes guanyo 1650 € bruts.
-El nivell de les obres exposades d’aquest any és més bo que el any passat?
Albert: No, les del any passat eren millor que les d’aquest any. En general el nivell a baixat
per causa de la pròpia gestió. Jo duia l’àrea de concerts i d’exposicions, i això era molta
feina. Ara amb l’entrada de la Nadia, ella és queda amb l’àrea d’exposicions i jo la de
música. Esperem que amb aquests canvis torni a pujar el nivell artístic.

-Munteu les exposicions vosaltres?
Albert: Normalment del muntatge s’encarrega el propi artista que exposa. És a dir que ell
porta tots els materials i les eines necessàries. Si necessiten alguna eina com una escala o
detalls d’última hora els ajudem.

-Qui s’encarrega de la propaganda de la exposició?
Albert: Les enviem nosaltres, però demanem els artistes que ens passin les adreces del
públic interessat en les seves obres.

-De què tracta exactament el teu treball?
Albert: El meu treball consisteix en contactar amb artistes, que les obres sigui de qualitat,
negociar amb els artistes.
Clara: Jo resumiria el meu treball com un acompanyament dels artistes en un camí on cal
que els inciti a arriscar-se.

-Quin tipus d’exposicions poseu?
Albert: El públic que té la sala no li agraden els temes extrems, per això normalment
trobareu exposicions políticament correctes.

-Què és més important la feina del artista o el comissari?
Clara: Cadascú fa el seu paper.

-Què és el que t’agrada més de la teva feina?
Clara: Descobrir els altres.

-És molt difícil arribar a ser comissari?
Clara: No, no és difícil arribar, però si fer-ho bé.

-Què és el que et va fer voler treballar com a comissària?
Clara: Sempre volia haver sigut artista però no me’n sortia amb les tècniques. Intentant ser-ho vaig descobrir aquest treball. I ara estic encantada.

-Què recordes de la teva infància?
Clara: Recordo la dificultat, la timidesa, estava marginada a l’escola, considero que al llarg
de la meva vida he anat millorant poc a poc.

-Tens un horari molt ocupat?
Clara: Si

– Com és un dia a dia teu?
Clara: Per exemple avui m’he aixecat a les 7:00 i he fet una estona de meditació. Després
havia quedat per esmorzar amb una amiga. Al acabar tenia que venir cap aquí. He anat fins a l’estació amb cotxe perquè a la tarda el necessitaré. Ara sóc amb vosaltres i després em quedaré a parlar amb la Christina de la seva exposició i segurament menjarem plegades. A la tarda tinc una presentació del treball d’un artista a Granollers.

Com veieu els meus dies es caracteritzen per molt de moviment tot mantenint la serenor
necessària a transmetre als artistes. Es tracta de coordinar el super “ajetreo” amb passejos, meditacions i No fer Res!! Estic molt lluny d’horaris regulars.