“El museo es una escuela: el artista aprende a comunicarse, el público aprende a hacer conexiones.” Luis Camnitzer
Aquesta frase de l’artista Luis Camnitzer rep el visitant a la façana del MALBA, el Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires (i també s’ha instal·lat a d’altres museus). Ens la recorda el nostre estimat company César Ochoa, que sortosament acaba de passar uns dies a Buenos Aires en la seva volta al món i s’ha acostat al MALBA. Gràcies, César! Ens has inspirat!
MALBA – El museo es una escuela el artista aprende a comunicarse y el público aprende a hacer conexiones Luis Camnitzer
Aquesta frase ha fet ressó en el nostre projecte a Can Framis: si una cosa mostren les creacions dels alumnes d’aquest TGPE és precisament la capacitat de fer connexions.
Hem volgut anotar algunes de les connexions que hem vist, conscients de què no totes les que s’han produït s’han fet visibles, per bé que les que no podem comptar també compten.
Mur bloqueja idees, Sergio B., Barcelona, 2013
La connexió amb l’obra, passejar lliurement per les sales de Can Framis i aturar-se, ara sí, ara no, com si els quadres tinguessin una veu que parla amb alguns i calla davant d’altres, com si les pintures es convertissin en miralls on algú sap mirar-se i algú altre no troba res, un mirall que no retorna la imatge que veu tothom, sinó allò que s’amaga entre els plecs de l’experiència i les emocions, el que no sabem que sabem, una troballa molt valuosa.
Eli, Nicole i Dennis davant Glasgow3, Xevi Vilaró.
La connexió amb l’inconscient, l’observació dels propis pensaments, l’autoconsciència, la introspecció. Cal abaixar el volum dels assumptes del món per poder escoltar aquesta veu, per adonar-se de què és única, rica i valuosa, perquè ens ajuda a entendre el món, als altres i a nosaltres mateixos.
Yashfa davant Different in a Perfect World, de Leo Wellmar.
La connexió amb les nostres emocions, descobrir capes més profundes, altres sensibilitats, escoltar-se profundament fins a arribar als plecs amagats.
Cor, Pol F., Barcelona, 2013
Rimsha davant Beneath the Trees, de Ramon Herreros.
La connexió amb el llenguatge, donar veu al que hem trobat, una veu diferent que s’enlaira un pam de terra, que ens fa prendre distància del que ens és quotidià, que ens mostra una visió més elevada de nosaltres mateixos, que desenvolupa les capacitats comunicatives lligades a la paraula i al so.
La connexió amb el nostre pensament creatiu, descobrir i utilitzar la llibertat creadora, una llibertat que ha de ser desvetllada, mostrada, entrenada i aprofitada com a diàleg amb un mateix, la conversa amb nosaltres mateixos, que comença quan aprenem a parlar i que ja no s’atura mai.
Lo bueno y lo malo, Anna P., 2014.
La connexió amb una nova actitud davant de l’art, del món, i d’un mateix.
Alumnes dels equips de tardor i primavera
La connexió amb el gaudi estètic, amb el plaer de mirar, de crear i de recrear, de donar vida a l’obra amb una mirada nova.
Dennis davant Trilogy of the Doubt, de Lita Cabellut.
Nicole, I ara, què és per a tu l’art contemporani
La connexió amb l’exigència, el risc, les decisions, l’autonomia, la iniciativa, la por, la inseguretat, la feblesa, les diferències…
“No seria més encertat que l’educació subratllés i enfortís més les diferències que no pas les semblances? Virginia Wolf
Frase que acompanyava l’exposició de Can Framis 2013-2014.
Seguirem observant connexions, o imaginant-les. Tot professor sap que alguns aprenentatges es faran visibles quan l’alumne ja haurà marxat.
Equip TGPE Can Framis Tardor 2013
Equip TGPE Can Framis Primavera 2014
Que gaudiu del camí! M’ha agradat molt compartir amb vosaltres aquest trosset. Gràcies Nicole, Dennis, Eli, Abdullah, Pol F., Andrea, David, Erick, Gemma, Marcel, Rimsha, Sergio, Irene, Sergi, Zikaria i Oriol. I gràcies Lucas, Vinicius, Anna M., Àlex C., Yashfa, Laura, Mar, Eva, Aina, Àlex G., Carol, Adrián, Anna P., Adrià, Pol P., Daniel i Jordan.
Museu Can Framis, primavera 2014
Agraïments
Gràcies, Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, per obrir-nos les portes de casa i per aquesta magnífica col·lecció que viu al Poblenou; sempre ens han ajudat Alba García, Nana Cardona, Diana Juanpere, José Ramón Eros, ens han facilitat el procés, ens han rebut com a col·laboradors del museu, ens han ajudat i han apostat pel resultat molt abans de veure’l materialitzat, molt especialment Alba García, responsable del servei educatiu i conservadora del museu. Gràcies, Bea Soldevilla, co-creadora i companya de viatge, Ramon Grau, per les idees, l’energia, l’empenta i la passió, Iris Folch i Carme Gabaldón, pel suport i l’ajuda amb les gravacions i les traduccions a l’anglès, Tomàs Padrosa, per l’enginyeria d’horaris, la complicitat, el somriure diari i el suport, i gràcies Xevi Vilaró, Ramon Herreros, Joaquim Budesca, Yago Hortal, Julio Vaquero, Alfons Alzamora, Lluís Lleó, Jorge Pombo, Jordi Fulla, Natalia Roman, Marcos Cárdenas, Enric Ansesa, Gerard Fernánez Rico, Assumpció Mateu, Agustí Puig, per les obres, la generositat, les paraules i molt més.
I send Two Sunsets—
Day and I—in competition ran—
I finished Two—and several Stars—
While He—was making One—
His own was ampler—but as I
Was saying to a friend—
Mine—is the more convenient
To Carry in the Hand—
Emily Dickinson
Laura M., 2014
Detalle, A traves de la linea 019(1), Gerard Fernández Rico, 2012
- Fundació Vila Casas – Museu Can Framis. Barcelona