Avui al #TGPEFiareBancaEtica hem visitat la Fundació Arrels que dóna atenció a les persones sense llar de Barcelona, ajudant-los perquè tornin a ser el més autònoms possibles. Sensibilitzen la ciutadania sobre la realitat d’aquestes persones, denuncien situacions injustes i aporten propostes que ajudin a transformar la realitat d’exclusió social en què viuen. Hem visitat l’entitat per poder-la conèixer de més a prop i també perquè ens expliquin perquè han decidit finançar-se amb la banca ètica (Irene R.).
La principal raó per la qual han apostat per aquesta banca és que comparteixen els mateixos principis i valors que mouen la banca ètica. També ens han esmentat la desconfiança que els genera la banca tradicional (encara que també la utilitzen), degut als escàndols sobre els directius corruptes i les inversions en projectes poc ètics, que vulneren els drets de les persones i que malmeten el mediambient (Irene R.).
Anthony: ” A vegades quan passo davant d’un rodamón i veig el seu aspecte, m’imagino com viu el seu dia a dia i em passa pel cap una pregunta: la vida és justa?. No deixo de pensar que podria ser com ell d’aquí uns anys. Què faria jo si estigués en la seva situació? Algun amic o familiar m’ajudaria? O em veuria obligat a quedar-me totalment sol i a viure en llocs a l’aire lliure en condicions terriblement inhumanes, amb la pudor que m’acompanyaria sempre, demanant diners a la porta d’un centre comercial amb un cartell, veient alguna gent compadint-se de mi i una altra pensant que sóc una escòria més de la societat? Això seria molt desagradable!“
Ariadna: “Quan anàvem cap a Arrels no sabia què em trobaria, estava molt influenciada pels prejudicis perquè m’imaginava que quan entréssim ens trobaríem la típica gent sense sostre que no està cuidada, que va bruta, … i la veritat, la gent sense sostre que vaig veure allà anaven vestits més o menys com nosaltres. … la visita crec que ens va servir per créixer com a persones.“
Darío: ” El que primer em va sobtar de la sortida va ser el que vaig veure quan vam sortir del metro. Tot aquell barri estava ple d’estrangers de diferents països, que hi convivien i es guanyaven la vida com podien. Després em va sorprendre lo gran que era la Fundació.“
Ariadna: “Crec que moltes vegades ens oblidem que aquestes persones que estan al carrer són adultes i no nens petits, i que poden fer amb la seva vida el que volen. No vaig ser conscient de que jo pensava d’aquella manera fins que ben bé a meitat de la xerrada de la Maria d’Arrels. Em vaig sentir molt malament per haver-los jutjat i haver pensat que preferien estar al carrer abans que en un lloc com Arrels.“
Irene: “M’he sentit angoixada en una part de la sessió quan ens han comentat les causes que porten una persona a estar al carrer i les conseqüències que comporta tant físicament com mental. He obert la meva ment i he deixat de banda els prejudicis que a vegades em ballaven al cap quan veia a una persona sense llar. Crec que m’he sensibilitzat molt en la qüestió i m’he plantejat d’intentar col·laborar com Arrels.“
Darío: “La visita a Arrels em va obrir una mica els ulls de cara a la banca ètica. Jo ho veia com una mica de “cuento” per atraure a la gent a la banca, però veient Arrels em vaig adonar que la banca ètica fa un gran servei a la societat i que està poc reconeguda ja que molt poca gent la coneix.”
Ariadna: “Em va agradar molt i espero que Arrels i moltes fundacions semblants segueixin amb el seu projecte. Crec que es d’admirar tots els esforços i hores que hi estan posant la gent que hi participa, per millorar les condicions d’aquesta gent i per millorar la societat en la que vivim.”
Darío: “… la qualitat moral de les persones allà voluntàries es digna d’admirar…“.
